Coneixeu el fonoll marí?

El seu nom científic és Crithmum maritimum, i pertany a la família de les umbel·líferes.
És una planta comestible present a tota la Mediterrània, i part de l’estranger.  La trobareu fàcilment molt a prop de l’aigua, a les roques. De fet, a Mallorca en solen dir “trenca pedres” o “julivert marí”. Fa unes mates no gaire altes, de mig metre com a molt, i té un color verd-blau-grisenc característic, que en botànica en diuen color glauc. A l’estiu les petites flors verd-grogues s’agrupen en umbel·les. A nosaltres, però, ens interessen les fulles carnoses que té i els brots tendres.
De sempre a set una planta molt coneguda i apreciada a tots els pobles costaners. La collien i la menjaven de moltes maneres. També l’embarcaven per les grans travesses per evitar l’escorbut, gràcies al seu contingut en vitamina C. On han conservat més la tradició és a Mallorca, on es continua collint per fer conserva i consumida amb un bon pa amb oli o afegida al trempó. Per cert, a Mallorca és una espècie protegida, però es pot collir per consum propi sense problema.  Com us deia, el més habitual és fer una conserva en vinagre, i això és el que us proposo. Així, el podrem treure a l’hora de l’aperitiu quan siguem a una caleta a Mallorca, que és de llarg on té millor gust.
La recepta, que admet petites variants, és aquesta: Collirem les fulles carnoses i els brots tendres, sempre vigilant de no fer malbé la planta, i els rentem. En un pot de vidre que haurem esterilitzat al bany maria i deixat refredar, i posem la planta ben apretadeta fins que no n’hi càpiga més. Després hi afegim la meitat de vinagre de vi, un quart de vi dolç i un quart d’aigua amb una culleradeta de sal. Ha de quedar ben ple, sense aire. Tapem i ho guardem un més en un lloc fosc. Paciència. Ja m’ho direu.