Així es deia en Nuc a la seva primera etapa a Sicília. I en el seu honor dediquem aquest primer escrit dedicat al cel. El nom Hesperus fa referència al planeta venus, però només quan surt al capvespre, després de la posta de sol. M’explico. Venus és el segon planeta del sistema solar i el més proper a la terra. De fet, són els dos planetes més propers de tot el sistema solar. També són molt similars tant en mida com per ser tots dos planetes rocosos amb una densa atmosfera. Abans se solia dir que eren els dos planetes germans. En ser un planeta interior, és a dir, entre el sol i la terra, sempre ens apareix prop del sol. Bé abans de l’alba, o bé després de la posta. El planeta “supera” la terra cada 584 dies, canviant així de l’estrella de l’alba a la del vespre. A l’antic Egipte i a Grècia creien que eren dos cossos diferents i, per tant, rebien noms diferents. Els grecs feien servir el nom de fòsfor, “portador de la llum” per l’estel del matí, i Hèsper o Hesperus, que significa occidental, per l’estel del vespre. Els romans ja s’adonaren que es tractava d’un únic objecte, però varen continuar usant els dos noms provinents del grec, que traduïren com “Lucifer” i “Vesper” o “Vesperus”. D’aquí deriven el nostre vespre, capvespre o vesprada. Com hem dit Hesperus volia dir occidental, i Hespèria és la terra d’occident. Pels grecs Hespèria era l’actual Itàlia. I pels italians era la península Ibèrica. Hespèria, Hispània, Espanya. La cosa podria venir d’aquí.
Hesperus, l’estel del vespre, és, després de la lluna, l’objecte més brillant del cel nocturn. Amb -4,4 de magnitud absoluta , és capaç de projectar ombres visibles sobre la terra. Venus és l’únic planeta amb un nom en honor d’una figura femenina, i el seu símbol és el que representa la feminitat. Un any venusià són 224 dies i un dia a venus equival a cent disset dies a la terra. El curiós és que gira al revés, és a dir, el sol a venus surt per l’Oest i es pon per l’Est.
Us deixo una última curiositat. Aquest dibuix és el “pentagrama de Venus” i representa el camí que descriu Venus vist des de la Terra. O dit d’una altra manera, el ball que fan les dues òrbites. També es coneix com els “pètals de venus”. La relació matemàtica ve del fet que vuit òrbites terrestres coincideixen de manera quasi exacta amb tretze òrbites de Venus. En algunes cultures l’estel del matí i del vespre fou associat amb la bellesa i l’harmonia del cosmos. Ja deia Plató: “L’univers geometritza”
